L’adopció
L’adopció d’una persona major d’edat està regulada a l’art. 235-33 del Codi Civil de Catalunya i és possible si la persona adoptada ha viscut amb l’adoptant des d’abans d’haver complert catorze anys o bé en el cas que estigui en situació d’acolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors al compliment de la majoria d’edat i continuï vivint amb l’adoptant de forma ininterrompuda.
Així mateix, hauran de prestar consentiment davant el Jutge la persona adoptada i l’adoptant, i en el cas que hi hagi pares biològics aquests hauran de ser escoltats. Això vol dir que el consentiment dels pares biològics no és determinant perquè es pugui constituir l’adopció, encara que podran manifestar en el procediment d’adopció el que al seu dret convingui.
S’ha de tenir en compte que l’adopció trencarà els drets successoris de la persona adoptada amb el seu progenitor biològic.
Aquesta figura és cada vegada més utilitzada donada la complexitat de les famílies actuals i permet que qui realment hagi exercit de mare o de pare pugui formalitzar legalment aquest vincle amb tot el que comporta, no només a nivell legal sinó també a nivell personal i emocional.
