Quan una parella decideix separar-se, una de les primeres preguntes que sorgeix és: com funciona això exactament? Hi ha qui creu que divorciar-se és sempre un procés llarg i esgotador. Altres pensen que n’hi ha prou amb «posar-se d’acord» perquè tot sigui ràpid i barat. La realitat, com gairebé sempre, està al mig.
A Espanya existeixen diferents formes de tramitar un divorci, i la que correspon a cada cas depèn fonamentalment de si hi ha acord entre les parts i de la complexitat de la situació familiar i patrimonial. A Catalunya, a més, hi ha particularitats legals pròpies del Codi Civil Català que convé conèixer abans de prendre qualsevol decisió.
En aquest article t’expliquem, sense tecnicismes, quins són els tipus de divorci, què implica cadascun, quant triguen i quins factors determinen quin és el més adequat per a tu.
Quants tipus de divorci existeixen a Espanya?
Des del punt de vista legal, a Espanya existeixen dues grans modalitats de divorci:
- Divorci de mutu acord: ambdues parts estan d’acord en tots els termes
- Divorci contenciós: no hi ha acord en un o diversos punts i intervé el jutge
Dins del divorci de mutu acord, existeix també la possibilitat de tramitar-lo davant de notari en determinades circumstàncies. I el terme popular «divorci exprés», encara que no és una categoria legal en si mateixa, fa referència a un procés de mutu acord tramitat amb especial rapidesa.
A continuació expliquem cadascun en detall.
Divorci de mutu acord
El divorci de mutu acord —també anomenat divorci consensuat— és aquell en el qual ambdós cònjuges han arribat a un enteniment sobre tots els aspectes que s’han de regular: la custòdia dels fills, la pensió d’aliments, l’ús de l’habitatge familiar, la pensió compensatòria i el repartiment del patrimoni comú.
Aquest acord queda recollit en un document anomenat conveni regulador, que és el nucli jurídic del procés. Si hi ha fills menors, també s’ha de redactar un pla de parentalitat que reguli com s’organitzarà la vida dels nens després de la ruptura.
Com es tramita?
Hi ha dues vies possibles:
Via judicial: Es presenta la demanda de divorci davant el Jutjat de Primera Instància juntament amb el conveni regulador. El jutge el revisa, comprova que protegeix adequadament els interessos dels fills i, si tot està en ordre, l’aprova mitjançant sentència. És la via obligatòria quan hi ha fills menors o dependents a càrrec.
Via notarial: Des de la reforma de 2015, les parelles sense fills menors o dependents poden divorciar-se davant de notari sense necessitat d’anar al jutjat. És més àgil i pot completar-se en dies un cop preparada la documentació.
En tots dos casos és obligatòria la presència d’advocat i procurador, fins i tot en el divorci més senzill.
Quant triga un divorci de mutu acord?
Per via judicial, el termini habitual oscil·la entre 2 i 4 mesos des de la presentació de la demanda, encara que depèn de la càrrega de treball del jutjat. Per via notarial, el procés pot completar-se en dies o poques setmanes si els tràmits previs estan ben preparats.
Avantatges del divorci de mutu acord
- És significativament més ràpid que el contenciós
- El cost és considerablement inferior
- Les parts controlen el resultat: ningú imposa condicions externes
- Redueix el conflicte i facilita la relació futura, especialment quan hi ha fills
- Genera menys desgast emocional per a tota la família
Divorci contenciós
El divorci contenciós és aquell en el qual les parts no arriben a un acord en un o diversos dels aspectes que s’han de regular i cal que un jutge decideixi. No significa necessàriament que la relació sigui hostil: de vegades hi ha punts concrets —la custòdia, l’habitatge, un deute— en els quals simplement no hi ha manera de posar-se d’acord.
Quan és inevitable el divorci contenciós?
- Quan hi ha desacord sobre la custòdia dels fills
- Quan un dels cònjuges no accepta l’atribució de l’habitatge familiar
- Quan hi ha un patrimoni complex o disputat: empreses, diversos immobles, deutes
- Quan un dels cònjuges actua de mala fe, oculta béns o no facilita informació econòmica
- Quan existeix violència o una situació que fa impossible la negociació
Com funciona el procés contenciós?
Un dels cònjuges presenta la demanda de divorci i l’altre és notificat. Cada part té el seu propi advocat i procurador. Se celebra un judici on ambdues parts exposen les seves posicions i aporten proves. El jutge dicta sentència establint les mesures definitives.
Durant el procés es poden sol·licitar mesures provisionals que regulin la situació de forma temporal: amb qui viuen els fills, qui utilitza l’habitatge i quina quantitat es paga de pensió mentre dura el procediment.
Quant triga un divorci contenciós?
És el gran inconvenient d’aquesta via. Depenent de la complexitat del cas i de la càrrega de treball del jutjat, un divorci contenciós pot trigar entre 1 i 2 anys, o fins i tot més en situacions especialment complexes. Aquesta és una de les raons per les quals sempre val la pena intentar l’acord abans d’optar per aquesta via.
Divorci exprés: què significa exactament?
El terme «divorci exprés» no existeix com a categoria legal en l’ordenament jurídic espanyol. És un terme col·loquial que s’utilitza per referir-se a un divorci de mutu acord tramitat amb la màxima agilitat possible, gràcies al fet que tots els acords estan tancats per endavant i la documentació està correctament preparada.
Un divorci es pot considerar «exprés» quan:
- Ambdues parts estan completament d’acord en tots els punts
- El conveni regulador i, si escau, el pla de parentalitat estan ben redactats des de l’inici
- S’escull la via notarial (si no hi ha fills menors)
- No hi ha patrimoni complex que requereixi valoració o negociació prolongada
En aquests casos, el procés es pot resoldre en poques setmanes. La clau no està a saltar-se passos legals —no existeix cap drecera— sinó a arribar al despatx de l’advocat amb les coses clares i els acords consensuats.
Separació vs. divorci: una distinció que convé tenir clara
Encara que avui dia gairebé ningú opta per la separació, convé entendre la diferència:
La separació matrimonial posa fi a la convivència i al règim econòmic del matrimoni, però no dissol el vincle: els cònjuges segueixen casats legalment. Cap dels dos pot tornar a contraure matrimoni sense divorciar-se prèviament.
El divorci dissol el matrimoni de forma definitiva. Des de la reforma legal de 2005, a Espanya no cal estar separat prèviament per poder divorciar-se: es pot anar directament al divorci, sense passar per la separació.
A la pràctica, la separació té sentit en casos molt concrets: quan hi ha raons religioses per no dissoldre formalment el matrimoni, quan pot haver-hi una reconciliació futura o quan hi ha implicacions específiques en matèria de pensions de viduïtat. En la resta de casos, el divorci directe és l’opció més lògica.
Particularitats del divorci a Catalunya
El dret de família a Catalunya està regulat pel Codi Civil Català (Llei 25/2010), que té diferències significatives respecte al dret comú espanyol. Alguns aspectes rellevants:
Règim econòmic matrimonial: A Catalunya, el règim habitual és el de separació de béns, a diferència de la major part d’Espanya on l’habitual és la societat de guanys. Això simplifica el repartiment patrimonial en molts casos, encara que no elimina la possibilitat de conflictes sobre béns adquirits conjuntament o compensacions econòmiques entre cònjuges.
Custòdia compartida com a preferència: El Codi Civil Català aposta expressament per la custòdia compartida com a règim preferent quan és possible i beneficia el menor, encara que els jutges valoren cada cas individualment.
Pla de parentalitat: A Catalunya és obligatori presentar un pla de parentalitat en tots els processos de divorci amb fills menors. Aquest document regula com els progenitors exerciran conjuntament la responsabilitat parental i abasta aspectes com la residència habitual, els períodes de convivència, la comunicació entre els fills i cada progenitor, i la presa de decisions importants.
Compensació per raó de treball: És una figura pròpia del dret català que permet al cònjuge que ha treballat per a la llar o en el negoci familiar sense retribució reclamar una compensació econòmica en divorciar-se.
Com saber quin tipus de divorci et correspon?
La resposta honesta és que depèn de molts factors i que no sempre és tan evident com sembla. Hi ha parelles que creuen que poden arribar a un acord i es bloquegen en un punt concret. I n’hi ha altres que assumeixen que aniran al contenciós i, amb l’ajuda adequada, aconsegueixen tancar un conveni regulador abans d’arribar al jutjat.
Algunes preguntes que t’ajuden a orientar-te:
- Esteu d’acord en la custòdia dels fills i en com organitzareu la seva vida quotidiana?
- Hi ha acord sobre qui es queda a l’habitatge familiar?
- Existeix patrimoni complex, empreses o deutes que puguin generar disputes?
- La comunicació entre vosaltres és prou fluida per negociar?
- Hi ha factors que facin la negociació directa impossible o poc segura?
Si tens dubtes sobre la teva situació concreta, la forma més eficaç de resoldre-les és consultant amb un advocat especialista en divorcis a Sabadell abans de prendre qualsevol decisió. Una primera consulta et pot estalviar mesos d’incertesa i errors difícils de corregir.
A Armenteras Blanco Advocats som especialistes en tots els tipus de divorci. Consulta la nostra pàgina d’advocats de divorcis a Sabadell per saber com treballem i què podem fer per tu.
Preguntes freqüents sobre els tipus de divorci
Puc canviar d’un divorci de mutu acord a un contenciós?
Sí. Si en algun moment del procés les parts deixen d’estar d’acord, el procediment pot reconvertir-se en contenciós. També pot passar al contrari: un procés que comença com a contenciós pot resoldre’s per acord si les parts arriben a un enteniment abans de la sentència, el que s’anomena acord transaccional.
És possible divorciar-se sense advocat a Espanya?
No. A Espanya és obligatori comptar amb advocat i procurador en tots els procediments de divorci, tant de mutu acord com contenciosos, ja siguin judicials o notarials. No existeix cap via legal per divorciar-se sense assistència lletrada.
Què passa si la meva parella no vol divorciar-se?
El divorci a Espanya és un dret unilateral: no necessites el consentiment de l’altra part per iniciar-lo. Si un dels cònjuges sol·licita el divorci, el procés pot seguir endavant encara que l’altre s’hi oposi, encara que en aquest cas serà contenciós i el jutge qui estableixi les mesures.
