Des del nostre despatx d’advocats ens agrada compartir sentències i notícies que entenem que són interessants i que poden ajudar tant a clients a la recerca d’informació, com fins i tot a altres companys de professió, amb els quals sempre resulta enriquidor compartir experiències.
Sentència de divorci
En aquest cas us portem una sentència de divorci en la qual el matrimoni tenia set fills en comú, un dels quals, menor d’edat. En el procediment de divorci es van substanciar diverses qüestions; una pensió compensatòria a favor de la dona, l’acció de divisió de les finques copropietat, l’atribució del domicili familiar etc..
Així mateix, la particularitat d’aquest procediment ve donada pel fet que malgrat que tots dos progenitors van sol·licitar en un primer moment la guarda i custòdia del fill en comú, durant el procediment es va veure que qui es feia càrrec del dia a dia del menor, no era ni el pare ni la mare, sinó una de les germanes. Així mateix, el menor convivia amb la germana de forma habitual i només veia els seus progenitors de forma ocasional.
El menor tenia 16 anys, per la qual cosa havia de ser escoltat pel Jutge. Durant l’exploració judicial, el jove va manifestar que no volia estar amb cap dels seus progenitors, sinó que volia continuar vivint amb la seva germana. En aquest cas, i a causa de diferents declaracions que van tenir lloc el dia de celebració del primer Judici, el Jutge va decidir oficiar l’EATAF (Equip d’assessorament tècnic en l’àmbit familiar) perquè realitzés un informe sobre qui havia de tenir la guarda i custòdia del menor.
L’informe de l’EATAF també va concloure que el menor, per diverses raons, no tenia vincles sòlids amb cap dels dos progenitors i que qui exercia a la pràctica com a figura materna era la germana. A causa que l’informe de l’EATAF va dilatar el procediment en gairebé un any, es va estimar convenient tornar a repetir el judici.
Conclusió
Finalment, el Jutge d’instància va acordar suspendre la pàtria potestat dels pares i atribuir les funcions tutelars a la germana. El Jutge basa la seva decisió en l’art. 233.10.4 del Codi Civil de Catalunya, sobre l’exercici de la guarda i custòdia de menors, que permet a l’autoritat judicial que excepcionalment, encomani la guarda i custòdia als avis o altres parents, persones properes o, si no concorren, a una institució idònia, a les quals se’ls pot conferir funcions tutelars amb suspensió de la potestat parental. El Jutge entén que s’ha de vetllar per l’interès superior del menor, per la qual cosa no procedia separar el menor de qui ve exercint de facto les funcions d’adult de referència i reforçava la seva decisió en la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 12, de 30 d’octubre de 2014.
